MENU
660 899 977 | 606 651 288

LA MORT D’ALGÚ ESTIMAT

Son moltes les vegades que hem viscut la pèrdua d’un ésser estimat en el nostre entorn: amics, companys de feina, coneguts, etc. Son moments difícils en els que volem estar amb aquella persona i donar-li tot el nostre suport.

Les coses canvien quan és a nosaltres que ens desapareix un ésser estimat, tot allò que hem viscut amb els altres no ens serveix, aquí comença una etapa difícil en la que el temps, paciència i acceptar el que ha passat és de vital importància.

Avui a Psico2 volem parlar de com ens sentim davant la mort d’aquells a qui estimem.

Si tu ja has patit aquest sotrac saps perfectament del que es tracta, el dolor que es produeix dins nostre i la sensaci√≥ de desesperan√ßa que t‚Äôacompanya tan bon punt t‚Äôassabentes de la not√≠cia. √Čs important remarcar que el tipus de mort t√© molt a veure amb la reaccions de dol posterior, tot i aix√≠ el dolor davant la desaparici√≥ d‚Äôaquella persona √©s un tret que ens acompanyar√† durant for√ßa temps a gaireb√© tots.

Ens volem dirigir a aquelles persones que han perdut alg√ļ i volen acabar d‚Äôentendre el que els hi va passar i a aquelles persones que estan ara mateix passant per un dol; pensem que √©s important que puguis identificar-te amb el que ara explicarem i puguis tenir m√©s control sobre el que est√†s sentint:

“Probablement quan et vas assabentar de la noticia no t’ho podies creure, fins i tot no volies ni sentir a parlar del que estava passant, esperaves anar a dormir i que tot hagués quedat amb un somni i només demanaves dins teu que s’acabés aquella broma de tan mal gust.

A mida que anaven passant els dies i les teves expectatives anaven caient per terra potser vas comen√ßar a veure que el que havia passat era real, ell o ella havia desaparegut i ja no el tornaries a veure mai m√©s. Aqu√≠ les teves emocions van canviar, senties ira, molta ira per que el que havia passat no era just i per culpa d‚Äôaquesta injust√≠cia la teva vida havia canviat per complert. √Čs aquesta etapa en la que discuties amb gent i deies el que senties sense pensar gaire amb el que sentien els altres, prou tenies tu amb el teu dolor. O per el contrari senties molta ira i no li deies a ning√ļ, la portaves tu sol i intentaves pair-la de la millor manera possible.

Poc a poc i amb més temps les coses van canviar, la tristesa va aparèixer i ja no vas tenir ganes ni de lluitar contra els demés, necessitaves plorar i estar amb tu mateix, veure, sentir la pèrdua i plorar-la fins a que no quedés cap llàgrima.

Gr√†cies a haver passat per aquestes fases vas arribar a l‚Äôacceptaci√≥ de la mort. Aqu√≠ ja eres capa√ß de continuar amb la teva vida tot i que la tristesa t‚Äôacompany√©s en determinats moments.‚ÄĚ

Aquestes fases descrites son les que acostumen a aparèixer en el procés de dol, tot i que no sempre ha de ser exactament així. El que si recomanem des de Psico2 és que si sents que no pots afrontar tot el que està passant no dubtis en demanar ajuda, l’acompanyament davant la pèrdua és molt positiu per a fer-ne un bon procés.

                                                                                                                                                             Equip de Psico2

Deixa´ns un comentari!

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *