EDUQUEM AMB IGUALTAT?

Abans de respondre aquesta pregunta, primer de tot hauríem de delimitar què és la igualtat. És important deixar clar que la igualtat no s’entén com l’eliminació de les diferències, sinó l’absència de discriminació per l’existència d’aquestes.

Partim de la idea de que, segurament, tots i totes tenim com a objectiu educar en la igualtat, és a dir, en promoure les relacions de respecte i la igualtat de gènere a casa. I si ens preguntessin si eduquem amb igualtat, la majoria de les respostes serien la d’un sí convençut. Crec que fins aquí podríem estar tots d’acord.

Però, tot i així, la realitat i les estadístiques actuals mostren que encara estem lluny d’aquest imaginari. Una mostra d’això és que en dades d’aquest 2020, més de la meitat de les mares deixen la feina per cuidar dels fills i les filles quan es posen malalts.  En canvi, els pares ho fan un 14,3%. També són un 36,4% de les mares que busquen un treball amb horari parcial per poder tenir cura dels seus fills, en front del 15,6% del que ho fan els pares. I, seguint aquesta línia, un 24% més de mares que de pares van el parc a jugar amb els seus fills.

La realitat, doncs, és que existeixen certs patrons, rols, imatges i costums en les famílies que fan que aquesta igualtat no sempre sigui del tot possible. Dedicar un temps per pensar i qüestionar les nostres tradicions, conductes, llenguatge, consum i formes d’oci, potser ens ajuden a observar les nostres ambivalències i contradiccions.

I és que el paper de la família és clau. És el primer medi social en què la nena o el nen es desenvolupen, pel que la seva influència és molt significativa en la construcció de la identitat. Les expectatives que tenen els seus progenitors són determinants en el futur del seu fill o filla, i són amb les que s’inicia el procés de socialització del gènere. Us heu qüestionat mai com operen les nostres idees preconcebudes i els nostres prejudicis en l’educació i co-transmissió de valors? La resposta és molt. I amb una mirada de gènere, també.

Per tant, educar en igualtat necessita que nosaltres siguem un model d’igualtat. També passa, per exemple, per desmitificar mites d’amor romàntic, mentre mirem les pel·lícules i contes que tan agraden els nostres fills i filles. És necessari no associar cap joc o joguina amb el sexe dels nostres fills/es i repartir tasques domèstiques equitativament. Cal, també, fomentar la consciencia, expressió i gestió emocional independentment del sexe.

I és que educar en igualtat, comença per educar AMB igualtat. Passa-ho.