Psico2 Georgina Barceló i Alba Sabaté| info@psico2.com | 660 899 977 | 606 651 288

Psico2 | Georgina Barceló i Alba Sabaté
Psico 2 - Blog - dificultades escolares.jpg

Pare, mare em costa molt!

14/10/2016 | Georgina Barceló

Per què el meu fill o filla no se’n surt en els estudis? És una qüestió d’aptitud o actitud? Per què no acaba d’entendre el que llegeix? O per què llegeix amb menys fluïdesa que els nens de la seva classe?

Aquestes dificultats poden no ser tan estranyes com et semblen a priori, i és que s’estima que entre el 5% i el 15% de la població en edat escolar té alguna d’aquestes dificultats. No és exagerat, per tant, buscar respostes i solucions aquesta situació.

Partint de la base que cada nen té el seu ritme (la maduració no és una matemàtica exacte), és bo tenir en compte la informació que ens arriba des de l’escola i la importància que aquests li donen. A vegades és possible que, amb una mica d’estimulació i ajuda, fàcilment puguin arribar al nivell desitjat per edat o curs escolar. En d’altres, però, no estem davant de problemes únicament maduratius (no es tracta d’un retard), sinó que són dificultats persistents en un o varis tipus d’aprenentatges. Són nens i nenes amb dificultats en la lectura i l’escriptura, l’ortografia, les matemàtiques o, fins i tot, amb problemes atencionals, i que tenen unes aptituds o una intel·ligència dintre la normalitat, suficients perquè puguin aprendre dintre dels paràmetres estàndards esperats. És important tenir en compte que, tot i que poden ser dificultats molt específiques, també poden repercutir en altres aprenentatges.

Què podem fer en tots aquests casos? Més enllà de l’etiqueta que li podem donar o no donar, és important definir quines són aquestes dificultats, en quines àrees es veuen afectades, veure també quins són els seus punts forts (per poder-los potenciar) i, amb tota aquesta informació, buscar quina és la millor solució. Una bona avaluació és la clau per una reeducació eficaç, igual que una atenció precoç és fonamental per un millor pronòstic i per tal d’evitar conseqüències secundàries al problema (baixa autoestima o fracàs escolar són de les més comunes).

La dislèxia, la disortografia, la discalculia i el TDAH entre d’altres, són trastorns de l’aprenentatge que tenen una base neurobiològica i, sovint, amb un component genètic.  Tot i la seva cronicitat, un bon tractament pot aconseguir que millori el seu rendiment i augmentin els seus propis recursos. Un abordatge global serà la clau per tenir en compte tant les necessitats pedagògiques com les emocionals que intervenen en el procés d’aprenentatge.

Posa't en contacte amb nosaltres

Truca'ns o envia un correu i ens posarem en contacte amb tu lo abans possible. Fins ara!