RELACIONAR-NOS DESDE LA NOSTRA ESSÈNCIA

Què complicat dir el que sentim!

Com si es tractés d’un acte suïcida en molts moments reprimim les nostres emocions i pensaments per a poder continuar en l’estabilitat de la relació amb l’altre i així evitar el temut conflicte.

Què ens porta a deixar d’expressar? Quan som petits no hi ha filtre per a aquestes coses; anem pel carrer i preguntem perquè el senyor del davant fa cara d’enfadat o perquè la senyora del davant porta perruca, i no ens importa si aquestes ho senten.

Tan de bo en l’edat adulta poguéssim continuar expressant-nos sent fidels a la nostra essència.

En les teràpies a Psico2 el tema estrella és aquest, com poder comunicar, com dir sense fer mal a l’altre, com fer la nostra dient NO sense  crear un cataclisme…

Ah la comunicació! No m’agradaria caure en les típiques frases que ens proposen assertivitat i que no acaben d’obrir-nos a les emocions. Van be, si, però parlem clar! Comunicar des del cor porta problemes, si! Podem empassar-nos un manual de bona praxi en oratòria, respirar, fer la tècnica de l’entrepà, ser empàtics, el que vulguem. Però senyors, dir el que pensem i sentim produirà efectes en l’altre persona! Es poden molestar, enfadar, sentir dolguts i un llarg etcètera. D’això va la vida no? De resoldre, de reparar, de negociar, de compartir el que ens passa, de preguntar, en definitiva d’intentar entendre’ns.

Quan vulguem comunicar és interessant sentir-nos segurs amb el nostre missatge, calmats, posar-nos en el lloc de l’altre i també hem de tenir clar que pot sortir malament o d’una manera que no ens faci sentir còmodes  i això forma part del procés. No es poden controlar les emocions, pensaments i reaccions dels altres i forces vegades en costa d’aprendre.

Sostenir el conflicte no es tasca fàcil, vaja, almenys per a mi! Abraçar-lo, respirar les emocions negatives que em fa sentir, posar-me en el lloc de l’altre i acceptar que l’altre persona es pot molestar, m’ajuda a portar-lo millor.

Deixem d’imaginar-nos una vida en la que les persones ens entenem SEMPRE, ens respectem i fem les coses a la perfecció. L’acceptació comença a ser urgent per a poder educar als nostres fills a ballar en la discussió i sostenir el que comporta estar en ella.

Alba Sabaté Olius