Psico2 Georgina Barceló i Alba Sabaté| info@psico2.com | 660 899 977 | 606 651 288

Psico2 | Georgina Barceló i Alba Sabaté
Psico 2 - Blog - Left and right road sign on the road

I SI EM SEPARO…QUÈ SERÀ DELS MEUS FILLS?

16/11/2017 | Georgina Barceló

El patiment que viu una parella que s’està plantejant una possible separació és molt gran. Però aquesta ansietat, tristesa o por pel que vindrà o canviarà, augmenta quan estem davant d’una situació de separació amb fills. Tot i que, finalment, aquesta decisió s’ha de prendre a nivell de parella, són moltes les vegades que els pares i les mares  es plantegen si, davant del fet de tenir fills, és millor no trencar la família i seguir convivint junts.

Estudis psicològics han demostrat que en una separació ho passen malament tant els pares com els fills i les filles. Però també apunten que les discrepàncies fortes entre els dos progenitors incideixen més en la salut emocional dels fills i els filles que el fet de conviure junts o separats. Com més deteriorada estigui la relació, pitjor.

Si finalment la decisió és la de separar-se, existeixen 3 REGLES CLAUS que ajudaran a que els nens/es pateixin el menys possible:

  1. Es separen els pares i les mares, no els fills i les filles: Per tant, és la responsabilitat dels progenitors prendre les decisions, posar-se d’acord i confeccionar la nova organització familiar, deixant els nens al marge d’aquestes decisions.
  2. No desqualificar l’altre progenitor davant dels fills/es.
  3. Els germans tenen dret a viure i créixer junts.

Tenint en compte aquestes idees claus, us vull transmetre unes pautes que us poden acompanyar en un procés de separació, on el respecte per un mateix i per l’altre és molt important, com podeu comprovar.

  • Cal transmetre als fills que la decisió presa està consensuada pels dos (tot i que no sigui així).
  • Cal explicar la situació quan la decisió sigui definitiva, tenint en compte l’edat del fill/a, amb senzillesa, sense atribuir culpes i de forma conjunta.
  • No tancar mai la porta de la comunicació. Deixar-la oberta perquè els nostres fills i filles ens puguin preguntar qualsevol dubte i compartir les seves emocions.
  • Cal proximitat i afecte per sobre de tot. Que entenguin que us heu deixat d’estimar vosaltres, però que a ells els seguiu estimant igual. Cal que es continuïn sentint segurs.
  • Comunicar com seran els canvis i com els hi afectaran (noves rutines, nous hàbits, amb qui viuran, on, etc.). Això els prepara.
  • No prometeu coses que després no pugueu complir.
  • En l’explicació cal transmetre enteresa, per no deixar-los preocupats. Fins i tot, explicar alguna avantatge sobre el fet de separar-vos: tenir dues habitacions, viure sense discussions, etc.

I atenció! Cal estar alerta a qualsevol canvi important que els fills/es puguin presentar, tals com conductes regressives (no voler dormir sol/a, parlar com un nen/a més petit, fer-se pipi a sobre, etc) o tenir menys gana, dificultat per agafar el son o dificultats ens els estudis.

I no dubteu! Si esteu en aquesta situació, et puc ajudar!!!

Georgina Barceló

Posa't en contacte amb nosaltres

Truca'ns o envia un correu i ens posarem en contacte amb tu lo abans possible. Fins ara!