LA GELOSIA ENTRE GERMANS AQUEST MES AL JARDÍ DE SANT GERVASI!

El príncep destronat: Gelosia entre germans

Una de les dificultats que han de travessar quasi tots els pares que tenen més d’un fill és la rivalitat que apareix entre germans, el que coneixem com a gelosia. És típica sobretot en nens de 5 a 7 anys, tot i que pot aparèixer ja des de ben petits o, fins i tot, ja entrada a l’adolescència. Aquesta gelosia apareix quan un dels germans, es sent “amenaçat” a perdre aquella relació afectiva amb el seu pare, mare, avi, etc. I per què passa? Doncs les causes d’aquest comportament poden ser moltes i diverses: des del naixement d’un nou germà, rols entre germans, tipus de família, adopció d’un nou germà, el lloc que ocupa entre germans, etc. L’aparició d’aquest  sentiment produeix una desestabilització de la seva imatge i va acompanyada d’una inseguretat personal.

La gelosia es pot expressar de moltes formes: desobediència i conductes agressives amb els germans o pares, no voler jugar amb els seus germans, aparició de conductes més pròpies d’un nen més petit (com fer la pipa, jugar amb joguines dels més petits, fer-se pipi, parlar com un bebè, problemes amb el son, aparició de pors i ansietats ja superades), susceptibilitat exagerada, actituds reivindicatives i ressentiment, ploriqueig desproporcionat, aparició de dificultats en els aprenentatges, enveja respecte els seus germans, etc.

Quan apareix és important que els pares afrontin la situació de forma natural: acceptant el conflicte i entenent que forma part de la vida i que acabarà solucionant-se. Tot i així, podem tenir actituds que poden ajudar-lo a superar aquesta fase: la de no establir comparacions entre germans perquè provoquen rivalitats entre ells. És bo atendre de forma individual els nostres i, si és el cas, donar informacions sobre l’arribada del nou germà. És important oferir-los sempre afecte i sentiments de seguretat i ajudar-lo a que adquireixi autonomia.

A la vegada, també és important evitar establir privilegis entre germans, negar l’existència de la gelosia, culpar a un germà sempre de totes les baralles que hi hagi i és millor no remarcar de forma constant que un dels germans s’ha de portar millor que l’altre perquè és el germà gran i l’altre és més petit.

Totes aquestes actituds, i una mica de paciència, ajudaran a que el nen superi aquesta etapa i pugui relacionar-se amb els seus germans sense sentir-se amenaçat. Tot i així, en cas de apareguin problemes preocupants com a conseqüència de la  gelosia, no és dolent consultar a un especialista per buscar ajuda psicològica al nen.