Mare, Pare! tornarà a passar?

Estem davant d’uns dies clarament especials. Des de fa uns mesos, vivim situacions que ens provoquen emocions com la de por, ràbia, frustració i tristesa. La violència i els atemptats han trastornat les nostres vides i, encara que no ho vulguem, la dels nostres fills i filles.

En la gran majoria de les ocasions, l’exposició aquestes situacions violentes, afortunadament, no són directes. Tot i així, a través de les nostres emocions i actituds, del que veuen als mitjans de comunicació, o de les frases soltes que els nens capten de les nostres converses, senten aquesta por i descontrol que sentim els adults.

En un primer moment, els nostres fills i filles poden patir malsons, irritabilitat, augment de les pors, voler evitar llocs i situacions i, fins i tot, actituds més pròpies de nens i nenes més petits. Aquestes conductes són molt normals i ajuden a acceptar la nova situació viscuda.

Poc a poc, però, aquestes han d’anar disminuint. Tot i això, perquè així sigui, cal ajudar-los a afrontar aquestes situacions estressants. L’Alba i jo us volem deixar unes pautes per ajudar afrontar els incidents traumàtics:

• Evitar el màxim possible imatges o vídeos violents, de morts i ferits. També donar informacions als nostres fills, parlant del que està passant: Tenir en compte que, encara que vulguem, no podrem protegir-los de tota la informació. Per tant, cal fer un relat de la realitat, donar explicacions i deixar una porta oberta als seus dubtes i a les seves pors. Una forma de començar és preguntant què és el que saben de la situació. Així evitem massa informació.
• Donar sensació de seguretat als nens: poder fer costat els nostres fills, vigilant les nostres actituds i expressions de les emocions de forma descontrolada. És important que puguin tenir espais de absoluta calma i seguretat. Comentaris com “és normal sentir-se tristos o tenir por” fan que els nens acceptin més fàcilment les seves emocions.
• Deixar obert tots els canals d’expressió: hi ha nens i nenes que s’expressen molt bé a nivell verbal, però no és l’única via. Dibuixant, creant, cantant, corrent, també s’expressen emocions i ens ajuden a gestionar la por, l’enuig i la tristesa. Sense obligar-los, podem explorar quins canals poden ser el més adequats per a cada un d’ells.
• Cuida’t a tu per poder cuidar els altres: Busca altres adults per poder compartir el teu patiment i les teves pors. Nosaltres també hem de buscar un espai d’expressió emocional adequat.
• No trencar amb la rutina de sempre: seguir amb una vida més o menys normalitzada. No fem canvis bruscos que podrien portar a sensació de descontrol.
• Buscar ajuda: en el cas que passin les setmanes i el nostre fill o filla segueixi amb un estat d’alerta molt elevat, o si les conductes regressives i d’evitació continuen amb el temps i si hi ha molt patiment, recomanem que demaneu una cita amb nosaltres per a valorar en quina situació us trobeu i si és necessari algun tipus d’ajuda.

Si esteu en aquesta situació, us podem ajudar!!!

Psico2, psicologia i psicopedagogia: Plaça Mañé i Flaquer 9, baixos 08006 Barcelona

660 89 99 77 / 606 65 12 88 – info@psico2.com – www.psico2.com